Concepte d’Economia Social

En primer lloc abordarem la definició de l’economia al servei de les persones, l’economia social. En segon lloc coneixerem altres enfocaments com poden ser l’economia col·laborativa. Finalment tractarem la seua situació actual a la Comunitat Valenciana. Com és el Concepte d’Economia Social?, Quals són els principals enfocaments emergents? Totes aquestes preguntes queden resultes després de la visualització d’aquest vídeo:

 

 Economía Social y enfoques emergentes – José Luis Monzón

Entenem per Economia Social o Economia Solidària, com el conjunt d’organitzacions enfocades cap a activitats econòmiques i empresarials cap a la resolucions de necessitats socials, comunitàries i ambientals, per davant de l’augment dels seus beneficis. Tot això es tradueix en milers d’empreses i treball.

A la Unió Europea hi ha milers d’empreses i entitats que donen treball remunerat a més de 13´6 milions de persones. No obstant això a Espanya existeixen 43.000 empreses i entitats de l’Economia Social que generen més de 2,2 milions d’ocupacions (12,5% de l’ocupació total i el 10% del PIB estatal) i més de 19 milions de persones estan associades. Els principals punts de desenvolupament de l’econòmica social són:

  • Primacia de la persona i de l’objecte social sobre el capital.
  • Adhesió voluntària i oberta.
  • Control democràtic pels seus membres.
  • Conjunció dels interessos dels membres usuaris i de l’interés general.
  • Defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat.
  • Autonomia de gestió i independència dels poders públics.
  • Destinació de la majoria dels excedents a la consecució d’objectius a favor del desenvolupament sostenible, de l’interés dels serveis als membres i de l’interés general.
La definició científicament acceptada de l’Economía social és:

“El conjunt d’empreses privades organitzades formalment, amb autonomia de decisió i llibertat d’adhesió, creades per a satisfer les necessitats dels seus socis a través del mercat, produint béns i serveis, assegurant o finançant, i en les quals l’eventual distribució entre els socis de beneficis o excedents, així com la presa de decisions, no estan lligades directament amb el capital o cotitzacions aportats per cada soci, duent-se a terme, bé mitjançant el principi de “una persona un vot” o bé mitjançant processos democràtics i participatius. L’economia social també agrupa aquelles organitzacions privades organitzades formalment amb autonomia de decisió i llibertat d’adhesió que produeixen serveis no de mercat a favor de les famílies, els excedents de les quals, si n’hi haguera, no poden ser apropiats pels agents econòmics que les creen, controlen o financen”
Font: Monzón, J.L. Y Chaves, R. (2012): La Economía Social en la Unión Europea, Comité Económico y Social Europeo (CESE), Bruselas. y Monzón Campos, J. L., & Chaves Ávila, R. (2017). Recent Evolutions of Social Economy, Study for European Economic and Social Comitte (EESC).

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Suscríbete a nuestra newsletter

Scroll to Top