Volem una #EconomiaAmbValors #10anysCrisiEstafa
Amb motiu del desè aniversari de la crisi econòmica i social, les xarxes associatives valencianes de l’economia solidària, pel bé comú i les finances alternatives, han promogut el següent manifest al que se subscriu Nova Feina.
Si vols adherir-te al mateix, només has d’emplenar el següent formulari:
El passat 15 de setembre es va complir una dècada d’un dels esdeveniments financers més catastròfics dels últims temps: la fallida de Lehman Brothers.
Com és evident, aquest incident va tenir repercussions en les entitats financeres, portant a moltes a la fallida i el que és més important: va ser la ciutadania qui va patir les conseqüències, veient com el seu nivell de vida es reduïa de manera severa.
Com era d’esperar, els responsables directes d’aquesta situació tan nefasta per a l’economia no van ser els que van patir les conseqüències. Endevines qui ho va fer? Correcte, els ciutadans. El procés va passar per una etapa de socialització de les pèrdues i privatització dels guanys que va suposar a l’Estat Espanyol un rescat a la banca d’entre 77.000 i 120.000 milions d’Euros. Davant aquest desemborsament, les mesures d’austeritat van augmentar en gran manera els nivells de pobresa i misèria d’Espanya.
Davant aquesta situació cal plantejar-se com ha de concebre’s l’economia, ja que aquesta no ha de ser @ajeno al benestar dels ciutadans.
Canvis més rellevants des de 2008
Són molts els canvis que han tingut lloc en aquesta dècada. Aquests són els més rellevants:
-Reducció de la despesa pública: Amb intenció de fer front al deute contret, l’Estat va retallar 50.000 milions de despesa pública, danyant seriosament l’estat de benestar.
-Reestructuració del mercat laboral: les crisis ha precaritzat el món laboral, fent a voltes impossible portar una vida digna.
-Socialització de pèrdues i privatització de guanys: tots paguem les pèrdues però les grans empreses es reparteixen els beneficis.
-Economia extractiva: el model econòmic actual no és responsable amb els recursos a l’hora de produir béns i serveis.
-Pèrdua de sobirania: la liberalització i el lliure comerç estan fent perdre sobirania a persones i estats.
-Respostes xenòfobes i totalitàries: la crisi i la seua mala gestió han encoratjat conductes xenòfobes.
DECÀLEG:
1. Empreses amb valors: Apostem per les empreses amb valors enfront de les empreses que solament rendeixen comptes al capital: Entenem per “empreses amb valors” aquelles orientades al ben comú i a l’interès general. És necessari que la democràcia aconseguisca el nivell empresarial. Les empreses han de ser solidàries i respondre als interessos dels seus treballadors i treballadores, doncs són aquests i aquestes les que inverteixen la seua vida i el seu esforç diari.
2. Control ciutadà de les finances: S’ha d’escometre una vertadera regulació del sistema financer. És necessari democratitzar i recuperar el control ciutadà de les finances. Açò passa per la banca pública, la banca cooperativa i la banca ètica. Les entitats financeres han de ser fiscalitzades degudament. Així mateix, hem de reorientar els fluxos financers. El sistema financer ha de canalitzar la inversió cap a l’economia real i productiva.
3. Consum ètic i responsable: Hem de recuperar la nostra capacitat de decisió sobre el que produïm i consumim. Es fa cada vegada més urgent una reconfiguració dels sistemes productius sobre la base de la relocalització i la reducció de distàncies. La qualitat i la sostenibilitat han de substituir al perible i insostenible. Així mateix, hem de renunciar a totes aquelles cadenes de subministrament basades en l’explotació laboral i de l’ecosistema i apostar per un comerç just internacional.
4. Fiscalitat progressiva i justa: És imprescindible implementar una fiscalitat progressiva, justa i redistributiva. Així mateix, hem d’acabar amb els paradisos fiscals i les estructures d’evasió fiscal. Els grans patrimonis i rendes, és a dir, els que més tenen, són els que més han de pagar.
5. Desenvolupament local: Hem d’implementar un desenvolupament local sostenible, que prioritze l’ús dels recursos propis del territori. La posada en valor de les xarxes de proximitat i de les capacitats personals de la comunitat són capaces de detectar necessitats i generar alternatives de forma reeixida i sostenible.
6. Recuperació dels béns comuns: És necessari generar eines de gestió comunitària dels béns comuns. Quan parlem de béns comuns ens referim a aquells recursos imprescindibles per a la vida, com l’energia, l’aigua, la terra o l’habitatge. Existeixen fórmules públiques i cooperatives per a dur a terme aquest procés de **reapropiación de la vida.
7. Inserció soci-laboral: L’accés a una vida laboral digna és imprescindible per a la realització personal i l’accés als subministraments bàsics per a la vida. És necessari que tant a nivell privat com a públic s’implementen les mesures necessàries per a remoure les barreres d’accés al mercat laboral de col·lectius (diversitat funcional, joves, parats de llarga durada, etc.) amb dificultats. Cap persona es queda arrere.
8. Economia ecològica i decreixement: El sistema econòmic ha d’adaptar-se a l’ecosistema, i no a l’inrevés, perquè és indesitjable i insostenible. Per tant, hem de renunciar a tots aquells processos, productes i serveis d’elevat impacte ambiental que no milloren el benestar de les persones. És necessari implementar els conceptes d’economia circular i realitzar una transició energètica cap a fonts més netes.
9. Economia feminista: És imprescindible implementar la perspectiva de gènere en el model econòmic actual. El sistema actual patriarcal només valora allò que es pot mercantilitzar i/o monetitzar, i exclou del seu camp cognitiu totes les tasques reproductives que són fonamentals per a la vida. Hem d’avançar cap a una posada en valor i repartiment d’aqueixes tasques reproductives, alhora que eliminem totes les barreres o desigualtats que impedeixen a la dona realitzar-se en la vida econòmica.
10. Totes i tots som necessàries!: La gran cruïlla a la qual s’enfronta la humanitat no se soluciona ni amb l’acció individual ni amb l’acció de grans organismes multilaterals, sinó mitjançant una combinació d’ambdues. És necessari realitzar canvis individuals en les nostres pautes de vida, però és imprescindible associar-se per a escometre canvis en conjunt. El canvi passa per una ciutadania global organitzada i compromesa.
Font: Red Enclau