Es necessari seguir treballant per la integració de les dones

La bretxa salarial, la discriminació indirecta, els salaris baixos, les hores reduïdes NO desitjades. En Fundació Nova Feina ens preguntem per què les dones estan pitjor representades en tot allò pel que es cobra més i millor? En ple segle XXI la desigualtat entre homes i dones continua sent un fet palpable. I és una realitat que afecta  àmplies facetes en la vida de les persones (i no solament de les pròpies dones). En el següent article Ruth Pérez, la nostra tècnica d’ocupació, reflexionem sobre la necessitat de continuar treballant per la integració de les dones.La discriminació laboral de les dones és un fenomen social que ve des de lluny, sense que societat ni autoritats hagen donat solució. La meitat de la població femenina ho pateix, malgrat ser un sector ben format que contribueix al creixement i la competitivitat del mercat laboral. En aquest tema, el tercer sector té un paper decisiu mitjançant la seva intervenció directa amb les persones afectades. Aqueix és el nostre objectiu, en Nova Feina treballem a través de projectes d’apoderament sociolaboral per a combatre aquesta situació de desigualtat amb les dones.

 

La desigualtat de gènere es plasma en fets constatables com la bretxa salarial, que no és només cobrar menys per el “mateix treball” sinó que les dones no arriben als llocs millor remunerats o que es vegen forçades a jornades parcials quan desitgen treballar a jornada completa. Vegem alguns exemples: la discriminació indirecta, més habitual, és que es contracte amb una categoria més baixa a una dona que a un home —i apareixen en l’estadística com que tenen ocupacions diferents—, malgrat que la seva aportació a l’empresa siga la mateixa. O al fet que en un mateix conveni, es paguen més a col·lectius masculins que a femenins per ocupacions que exigeixen una formació i un acompliment similars. O que el plus de perillositat ho cobren homes per usar maquinària, però no dones per utilitzar productes químics.

Tot això forma part de la discriminació laboral que pateixen (patim) les dones i contribueix a la bretxa salarial entre gèneres. Aquesta bretxa salarial ha augmentat en els últims anys situant-se en un 20,2% ( és a dir, que mentre un home -segons les dades de remuneració que registra la EPA- cobrava de mitjana 2090,6€ al mes, una dona cobrava 1668,7€. (1) Són 421,97€ al mes de diferència.

Més dades per a la reflexió: el percentatge de dones (40,3%) que cobra un salari per davall de 1230,9€ al mes doblega al d’homes (20,6%).Les dones no solament copen els salaris mitjans més baixos, sinó les jornades més precàries: les reduïdes NO desitjades. Dels 2.616.600 contractes a jornada reduïda que es van signar l’any anterior a Espanya, el 73,2% eren per a dones.

Davant aquesta situació ens preguntar-nos: perquè les dones estan pitjor representades en tot allò pel que es cobra més i millor? La majoria de les anàlisis posen el focus en com incideix la maternitat i el repartiment de les feines quotidianes . Segons un recent informe d’OXFAM (2) ,les famílies monoparentals són les que major risc de pobresa laboral tenen de tots els tipus de llar, doblegant les possibilitats de les llars formades per dos adults amb xiquets. Quasi dos terços declaren tindre serioses dificultats per a arribar a fi de mes. Una altra dada important és que a Espanya hi ha un 21,8% de llars monoparentals i d’aquests, el 83% estan formats per dones.

No podem oblidar la qualitat de l’ocupació de les dones i ací parlem directament de la segregació ocupacional. Els rols tradicionals de les dones en el mercat de treball influeixen en una els considerats tipus de treball “masculins” o “femenins”. A Espanya, alguns dels sectors més precaris són la indústria de l’hostaleria, restauració i turisme, i el treball de la llar i de cures: les dones constitueixen el 55.8% de la força de treball de la primera i el 87.9% de la segona. En relació amb #això, els treballs en els quals les persones solen veure’s forçades a treballar involuntàriament a temps parcial es concentren en ocupacions mal pagades orientades a serveis, vendes, treballs administratius o serveis tècnics, de neteja i manteniment (2).

Davant aquest panorama la pregunta és inevitable: per què no treballar per una societat més justa i inclusiva en condicions d’igualtat?, Per què no treballar per una desaparició de la bretxa salarial, uns salaris més justos per a totes les persones, millors condicions laborals i accés sense segregació ocupacional per a qualsevol professió independentment del gènere?

Per això, des de Fundació Nova feina treballem amb fermesa, entusiasme i professionalitat per a les dones, entre altres col·lectius amb dificultats d’inserció, per a empoderarlas enfront de les dificultats del mercat laboral i treballar per la millora de la seua qualificació i adquisició de competències com a eines per a trencar el sostre de cristall.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Suscríbete a nuestra newsletter

Scroll to Top