La problemàtica dels treballadors joves pobres és especialment preocupant. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, en 2021, el 19,6% dels joves d’entre 16 i 29 anys que treballaven es trobaven en situació de pobresa laboral.
La pobresa laboral es refereix a aquella situació en què una persona té un treball, però el seu sou és insuficient per cobrir les seves necessitats bàsiques i les de la seva família. Les necessitats bàsiques són l’alimentació saludable, tenir una vivenda, l’accés a l’educació, els serveis i gaudir d’una participació social plena. Això es deu en gran part a la precarietat laboral que caracteritza el mercat de treball espanyol, amb un alt percentatge de contractes a temps parcial que ofereixen salaris baixos i una falta d’estabilitat laboral.
La pobresa juvenil no només afecta a l’economia dels joves i les seves famílies, sinó que també té conseqüències a llarg termini en el seu desenvolupament personal i professional. Els joves que creixen en situació de pobresa tenen més dificultats per accedir a una formació adequada i trobar llocs de treball de qualitat, el que pot limitar les seves oportunitats laborals en el futur i perpetuar el cicle de pobresa.
Aquesta situació de vulnerabilitat es deu en gran mesura al desocupació i a la precarietat laboral que afecta a aquest col·lectiu, que s’enfronta a una alta taxa d’atur i a una elevada rotació laboral. La majoria dels llocs de treball disponibles per als joves són temporals, a temps parcial i amb baixa remuneració, el que els dificulta aconseguir un sou suficient per viure de forma autònoma i independent.
A més, molts joves treballadors no tenen accés a una vivenda digna a causa dels elevats preus del mercat immobiliari i, en la majoria dels casos, es veuen obligats a compartir vivenda o són incapaços de deixar el domicili familiar. Segons un informe d’Ajuda en Acció, el 64 % dels joves menors de 30 anys viu amb els seus pares o familiars.
Aquesta situació de precarietat laboral i social afecta negativament al futur dels joves, ja que els impedeix planificar la seva vida a llarg termini, estalviar i formar-se adequadament per incrementar les seves habilitats i millorar les seves possibilitats laborals.
Per abordar aquesta problemàtica, és necessari adoptar mesures específiques dirigides als joves, com el foment de l’ocupació juvenil mitjançant polítiques actives d’ocupació, l’augment de l’oferta formativa en sectors amb alta demanda d’ocupació, i el reforç dels programes d’inclusió social per garantir que els joves més vulnerables tinguin accés als recursos i serveis necessaris i un sou de qualitat amb el qual pugui fer front a una vida digna.
Així mateix, és important la col·laboració entre els diferents agents implicats, incloent-hi les administracions públiques, empreses i organitzacions socials, per dissenyar i implementar polítiques i programes que abordin de manera integral la pobresa juvenil i promoguin un futur més prósper i equitatiu per a tots els joves a Espanya.